Cultura

Monuments

Edifici de l’Ajuntament: Originàriament era el castell o casa senyorial de la família Cabanilles, de la segona meitat del segle XVI, que l’any 1875 la comprà l’Ajuntament al propietari d’aquell moment, el marqués de Monistrol, per instal·lar-hi la casa consistorial i les escoles. Una primera reforma va enderrocar les dues torres que la flanquejaven; altres posteriors (1934, 1952 i 1982) han donat lloc a l’edifici que hui coneixem i que és la seu de l’Ajuntament.
L’Església parroquial de Sant Antoni Abat: Molt propera a l’edifici anterior, fou construïda entre 1654 i 1699, tot i que el seu elegant campanar no fou rematat fins a l’any 1775. Fou refeta l’any 1928. Té façana senzilla, torre de planta quadrada, amb rellotge i edicle de campanes a l’estil valencià amb cupulí, amb tres naus a dintre. Al presbiteri, hi ha retaule plateresc i les imatges de Sant Antoni, de Rausell i Llorens i Sant Josep, de Carmelo Vicent, són del 1940.
L’Ermita de Sant Josep: Bastida sobre altra més antiga, d’estil gòtic, prop del poble. És venerada una imatge de Sant Josep del segle XV. Per a visitar-la cal contactar amb el rector, tel.: 96 175 14 82 i 96 175 10 20.
Monument al Llaurador: Obra feta el 1969 per l’artista algerí immigrat a Alginet A. Wachani. Té a una cara l’escut del poble i a l’altra un relleu esquemàtic d’un llaurador dirigint la marxa d’un aladre amb una atzembla.
La Torre Luengo: Masia de Baltasar Luengo, a 2 km del poble. Per a visitar-la cal ficar-se en contacte amb algú dels hereus (José Lozano Greus. Tel. 96 175 00 97)
Llar dels jubilats (antic escorxador).

Edificis Culturals

El poble compta amb: el Teatre “Moderno”, que té una programació estable de cine i de teatre amateur durant tot l’any, excepte a l’estiu; l’Arxiu Municipal (al mateix Ajuntament); la Casa de Cultura; la Biblioteca Pública Municipal (situada a la Casa de Cultura, amb horari d’11.30 a 13 hores i de 17 a 20 hores), i la Casa de la Música.

Esport

El poble compta amb un Poliesportiu Municipal, amb un camp de futbol, pistes de tenis, frontó, el pavelló Josep Lozano Rosell i les piscines, de les quals la piscina gran funciona durant la tardor, l’hivern i la primavera com a pisicina coberta des de setembre de l’any 2004.
A més a més, està el camp de futbol de L’Ermita i el Trinquet. S’han de destacar les 24 hores de futbol sala que se celebren tots els anys, a finals del mes de juliol.

Gastronomia

La cuina alginetina ve donada, com als altres pobles de la Ribera pels productes del terme, sobretot l’arròs - fet al forn, en paella o caldós - i les taronges de totes les varietats. A més a més, són típics del poble la tomaca i el cacauet o la cacauà més pròpiament dita, famosa des del segle XVIII; importada per l’arquebisbe Fabián i Fuero des de Mèxic, fou el canonge Francesc Tabares d’Ulloa qui l’escampà per tota la Ribera Alta i on més s’arrelà el seu cultiu i consum és a Alginet. Era famós el cacau de collaret d’Alginet, rostit al forn amb corfa, que exportaven fora el poble, ja no tan sols pel consum humà sinó per fabricar torró i xocolata, per tindre un preu més barat que l’almetla. A més a més, les cacaueres, ja seques, s’utilitzen com a pinso del bestiar, sobretot abans que n’hi havia més; això sí, la tradició del cacau es manté a l’aperitiu o “picaeta” on mai falta un plateret de cacau. Pel Nadal feien els torrons de cacau i moniato amb neula, que els forns del poble continuen fent. El dia de Sant Blai (3 de febrer) es fan una àmplia gamma de rotllos, i els més coneguts són els de sagí i els de taronja. Per Sant Josep es fa coca de mostatxó i els tradicionals bunyols de carabassa. Per Pasqua les tradicionals mones i les coques de taronja.

Fills Predilectes

L’any 1999 foren nomenats fills predilectes del poble Julio Palau Lozano “Juliet el Pelotari”, per la seua contribució al desenvolupament del trinquet; Ismael Latorre Mendoza, que ha dedicat tota la seua vida a retratar el poble amb la seua càmera fotogràfica, i José Espert Climent, “Pepet”, per l’aportació de les seues pintures.

Escriptors Actuals

JOSEP LOZANO I LERMA (Alginet, La Ribera Alta, any 1948). Es llicencià en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (a Vincennes) i actualment treballa a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Comença la seua carrera d'escriptor com a poeta, pertanyent a la jove generació que cultiva la poesia valenciana. Va ser inclòs en el recull First Competition of Valencian Poetry of Kentucky, l'any 1968, i en Els darrers (La generació de 1970) de Jesús Huguet. L'any 1971 publica el volum de poemes Poemes Home-Terra i l'any 1974 figura en l'antologia Carn fresca d'Amadeu Fabregat.
A partir d'ací es dedicà a la narrativa. Amb la seua novel·la Crim de Germania (1979), que va constituir una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià, es consagrà com un dels escriptors més importants de la llengua valenciana. Amb Crim de Germania va rebre el premi Andròmina de Narrativa 1979, el Premi Octubre 1979,el premi de la Crítica "Serra d'Or" i del País Valencià 1980.
Els anys següents va publicar: Històries marginals (any 1982); El cavallet de cartó (any 1984); Laodamia i altres contes (any 1986).
I així arribà l'any 1990, en què va guanyar el premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb Ribera. Després va publicar Ofidi. Ara esperem la pròxima novel·la, el pròxim conte o la pròxima poesia.

VICENT SIMBOR I ROIG (Alginet, la Ribera Alta, 1951). És professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Després d’uns inicis dedicats a l’ensenyament de la llengua, fruit dels quals va ser la seua participació en l’equip redactor dels tres volums del Curs de Gramàtica Normativa (ICE, 1979, 1980), s’ha dedicat preferentment a la investigació de la literatura dels segles XIX i XX, els resultats de la qual han anat veient la llum en diversos articles i en els llibres Els orígens de la Renaixença Valenciana (1980), Carles Salvador i Gimeno : una obra decisiva (1983), Carles Salvador i Gimeno: política i nacionalisme (1983), La narrativa valenciana (1900-1939). Antologia (1986) i Els fonaments de la literatura contemporània la País Valencià (1900-1939) (1988).

ÀLAN GREUS I BOSCH (Alginet, La Ribera Alta, 1967). És professor de Llengua i literatura d’ESO i Batxillerat. L’any 1996 amb L’amulet egipci guanyà el I Premi Bancaixa de narrativa juvenil i el 1997 amb Relats de la creença, el Premi Sant Carles Borromeu d’Andorra. Amb L’art de Raimon ha aconseguit el 17è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor 1997. L’any 2003 l’editorial Bromera publica L’hereu, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2002.

URBÀ LOZANO I ROVIRA (Alginet, 1967) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València i és professor de Llengua i literatura d’ESO i Batxillerat. La veritat és que ha entrat fort al món literari. Amb tres publicacions ha estat guardonat amb 3 premis: l’any 2006 publicà La màquina ronca (Premi Vila de Puçol 2005); el 2007, el recull de contes Femení singular (Premi Vila de Teulada de Narrativa Curta 2006) i amb Plagis, la seua tercera obra, Urbà Lozano ha bastit una història sòlida i original que consolida una trajectòria literària molt prometedora, per la qual ha rebut el Premi de Narrativa en Valencià Constantí Llombart, dins dels Premis Literaris «Ciutat de València» 2007.

A més a més, comptem amb dues escriptores novelles CARMEN ALEPUZ, que l’any 1999 va publicar el conte infantil “Caramelo : el perrito que se negó a hablar”, i MERXE GUILLEN I POVEDA que va quedar segona en el concurs Relats de Dones 2006 organitzat per l’Ajuntament de Castelló amb el seu relat “Una puta morta a trets” i va guanyar el VI Certamen de Narrativa Breu “Dones al Món” convocat per l’Ajuntament de València el 2007.

Anteriors a ells, destaquen : VICENTE GREUS I ROIG (Alginet, 1837-1907 i que dona nom al carrer Magistrat Greus, on va nàixer) i JOSEFINA GREUS I SÁEZ (que dóna nom al carrer Pepita Greus i a un dels col·legis del poble Col·legi Públic Pepita Greus), cosins i poetes.