Alginet : Guia |
|
SITUACIÓ GEOGRÀFICA Eixint de Benifaió cap a l’oest per la carretera d’Alfarb s’arriba en dos quilòmetres i mig a la carretera N-340 o autovia d’Almansa, abans coneguda com a Nou Camí Reial de Madrid a València, manat fer per Carles III a les darreries del segle XVIII. Tot al llarg d’aquest eix viari s’arrenglen diverses poblacions importants com ara Alginet, l’Alcúdia i Alberic. Entrant a l’autovia nova, a l’altura de la Venta Nova, i deixant a la vista, tres quilòmetres al nord, la torre d’Espioca, s’avança cap al sud fins a entrar al terme d’Alginet. Municipi situat a la zona de transició entre la Ribera i l’Horta de València, des de la zona de marjal riberenca de l’Albufera fins a la xicoteta serra de la Falaguera, limita al nord amb Benifaió, a l’est amb Sollana, al sud amb Algemesí, Guadassuar i Carlet i a l’oest amb Alfarb, amb una extensió de 24,1 km2 i 11.761 h. (padró de 1991). ECONOMIA L’agricultura i la ramaderia segueix ocupant una quarta part de la població activa. La majoria d’agricultors estan associats a la cooperativa COAGRI. Al poble existeixen altres magatzems exportadors com ara el de Frutas Alginet, al camí de Trullàs i el de Frutas Ya-Boy, a la vora de la carretera de València. En la indústria alimentària destaquen, a més a més, un molí d’arròs (Lozano) i una fàbrica de congelats (Rua). ESTRUCTURA INTERNA I COMUNICACIONS El sistema de comunicacions del municipi es converteix en un dels factors més importants que possibilitarà o limitarà el creixement econòmic vinculat a tots els sectors de producció que conviuen o podrien situar-se al municipi. EDIFICIS CULTURALS El poble compta amb: el Teatre “Moderno”, que té una programació estable de cine i de teatre amateur durant tot l’any, excepte a l’estiu; l’Arxiu Municipal (al mateix Ajuntament); la Casa de Cultura; la Biblioteca Pública Municipal (situada a la Casa de Cultura, amb horari d’11.30 a 13 hores i de 17 a 20 hores), i la Casa de la Música. ESPORT El poble compta amb un Poliesportiu Municipal, amb un camp de futbol, pistes de tenis, frontó, el pavelló Josep Lozano Rosell i les piscines, de les quals la piscina gran funciona durant la tardor, l’hivern i la primavera com a pisicina coberta des de setembre de l’any 2004. MONUMENTS - Edifici de l’Ajuntament: originàriament era el castell o casa senyorial de la família Cabanilles, de la segona meitat del segle XVI, que l’any 1875 la comprà l’Ajuntament al propietari d’aquell moment, el marqués de Monistrol, per instal·lar-hi la casa consistorial i les escoles. Una primera reforma va enderrocar les dues torres que la flanquejaven; altres posteriors (1934, 1952 i 1982) han donat lloc a l’edifici que hui coneixem i que és la seu de l’Ajuntament. - L’Església parroquial de Sant Antoni Abat, molt propera a l’edifici anterior, fou construïda entre 1654 i 1699, tot i que el seu elegant campanar no fou rematat fins a l’any 1775. Fou refeta l’any 1928. Té façana senzilla, torre de planta quadrada, amb rellotge i edicle de campanes a l’estil valencià amb cupulí, amb tres naus a dintre. Al presbiteri, hi ha retaule plateresc i les imatges de Sant Antoni, de Rausell i Llorens i Sant Josep, de Carmelo Vicent, són del 1940. - L’Ermita de Sant Josep. Bastida sobre altra més antiga, d’estil gòtic, prop del poble. És venerada una imatge de Sant Josep del segle XV. Per a visitar-la cal contactar amb el rector, tel.: 96 175 14 82 i 96 175 10 20. - Monument al Llaurador. Obra feta el 1969 per l’artista algerí immigrat a Alginet A. Wachani. Té a una cara l’escut del poble i a l’altra un relleu esquemàtic d’un llaurador dirigint la marxa d’un aladre amb una atzembla. - La Torre Luengo. Masia de Baltasar Luengo, a 2 km del poble. Per a visitar-la cal ficar-se en contacte amb algú dels hereus (José Lozano Greus. Tel. 96 175 00 97) - Llar dels jubilats (antic escorxador).
ACTES FESTIUS CELEBRATS AL LLARG DE L'ANY Festa de Sant Antoni Abat o Sant Antoni del porquet, patró de la parròquia, amb diversos actes al llarg de la setmana i que culmina el 16 de gener, amb la celebració del Solemne Cant del Trisagi, la Santa Missa i, a partir de les 20.30 h, amb danses tradicionals, correfocs, i finalitza amb una degustació de cacauets, tramussos, vi valencià i un sopar de truita de creïlles gegant o xulles... oferits per l’Ajuntament. El diumenge anterior, si el 16 cau entre setmana, se celebra la tradicional benedicció dels animals domèstics. Antigament se celebraven carreres de cavalls i es sacrificava un porquet, anomenat “hoste”, que es comprava i deixava pels carrers del poble per tal que la població li donara aliments i així engreixar-lo fins al dia de la festa, en què l’Ajuntament repartia la seua carn entre els pobres. Carnestoltes escolar, se celebra per la vesprada amb cercavila i animació i Carnestoltes jove, a la nit. Antigament per Carnestoltes les xiques jugaven a “l’Olla”, que consistia en el llançament d’una olla a l’aire i veure qui l’agarrava, i a “Mel”, una corda nugada a una reixa i agarrada per l’altre extrem per una xica que corria per a atrapar les altres xiques que fugien d’ella. Setmana de la Dona, organitzada per la Regidoria de Serveis Socials, per a commemorar el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, al llarg de la qual s’organitzen activitats de conferències, viatges, obra de teatre i un sopar. Falles, organitzadesper cinc comissions falleres: la de Sant Josep, la Dolçaina, la Manta al coll, Poble d’Alginet i Palleter. El dia següent de la “Cremà”, el 20 de març (festa local), se celebra el Tir de Colom tradicional, tradició molt arrelada a Alginet. Concurs Premis Narrativa Curta en Valencià “25 d’abril”, adreçat als escolars del poble des de 3r de Primària fins a Batxillerat i FP, que se celebra des de l’any 1991 i del qual hi ha publicat un llibre, amb el mateix títol del concurs, que recull els premis i accèssits des del 1991 al 1996. Setmana del Teatre Escolar, la primera quinzena del mes de juny, organitzada pel GIT “Avant va el carro” i els col·legis del poble (CP Blasco Ibáñez, CP Emilio Luna, C P Pepita Greus, Sagrado Corazón de Jesús, IES). Festival de Bandes de Música, se celebra els mesos de juliol, agost i setembre, amb actuacions a l’aire lliure, a la plaça d’Enric Valor. L’any 2000 va ser la XXIII edició. Festes patronals en honor a Sant Josep, se celebren el mes d’agost. Aquestes festes se celebraven el mes d’octubre com a acció de gràcies al patró Sant Josep per les collites d’estiu, però des de fa uns cinquanta anys es fan a l’agost, aprofitant les vacances i, sobretot, perquè a l’octubre coincideixen amb la collita de la taronja. El més destacable és el trasllat de Sant Josep des de l’església parroquial de Sant Antoni Abat fins a l’ermita i l’últim dia de les festes es torna a l’església. Abans s’instal·lava un porrat (venda de fruits secs) a la placeta de l’ermita i es bevia aigua del pouet de Sant Josep, desaparegut a mitjans del segle XX. Celebració del Nou d’Octubre, amb l’organització d’actes al voltant de la senyera, la defensa de la llengua, un Te Deum a l’església de Sant Antoni Abat i manifestació cívica pels carrers del poble que ix del c/ de Jaume I. Setmana de Santa Cecília - 22 de novembre -organitzada per la Societat Artística Musical d’Alginet, fundada l’any 1889, en honor a Santa Cecília, patrona dels músics. Recital de nadales, el 21/22 de desembre, a càrrec dels educands de la Societat Artística Musical, preparats pels seus professors. Cavalcada dels Reis Mags, el 5 de gener.
GASTRONOMIA La cuina alginetina ve donada, com als altres pobles de la Ribera pels productes del terme, sobretot l’arròs - fet al forn, en paella o caldós - i les taronges de totes les varietats. A més a més, són típics del poble la tomaca i el cacauet o la cacauà més pròpiament dita, famosa des del segle XVIII; importada per l’arquebisbe Fabián i Fuero des de Mèxic, fou el canonge Francesc Tabares d’Ulloa qui l’escampà per tota la Ribera Alta i on més s’arrelà el seu cultiu i consum és a Alginet. Era famós el cacau de collaret d’Alginet, rostit al forn amb corfa, que exportaven fora el poble, ja no tan sols pel consum humà sinó per fabricar torró i xocolata, per tindre un preu més barat que l’almetla. A més a més, les cacaueres, ja seques, s’utilitzen com a pinso del bestiar, sobretot abans que n’hi havia més; això sí, la tradició del cacau es manté a l’aperitiu o “picaeta” on mai falta un plateret de cacau. Pel Nadal feien els torrons de cacau i moniato amb neula, que els forns del poble continuen fent . El dia de Sant Blai (3 de febrer) es fan una àmplia gamma de rotllos, i els més coneguts són els de sagí i els de taronja. Per Sant Josep es fa coca de mostatxó i els tradicionals bunyols de carabassa. Per Pasqua les tradicionals mones i les coques de taronja. FILLS PREDILECTES L’any 1999 foren nomenats fills predilectes del poble Julio Palau Lozano “Juliet el Pelotari”, per la seua contribució al desenvolupament del trinquet; Ismael Latorre Mendoza, que ha dedicat tota la seua vida a retratar el poble amb la seua càmera fotogràfica, i José Espert Climent, “Pepet”, per l’aportació de les seues pintures. ESCRIPTORS ACTUALS JOSEP LOZANO I LERMA (Alginet, La Ribera Alta, any 1948). Es llicencià en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (a Vincennes) i actualment treballa a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. VICENT SIMBOR I ROIG (Alginet, la Ribera Alta, 1951). És professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Després d’uns inicis dedicats a l’ensenyament de la llengua, fruit dels quals va ser la seua participació en l’equip redactor dels tres volums del Curs de Gramàtica Normativa (ICE, 1979, 1980), s’ha dedicat preferentment a la investigació de la literatura dels segles XIX i XX, els resultats de la qual han anat veient la llum en diversos articles i en els llibres Els orígens de la Renaixença Valenciana (1980), Carles Salvador i Gimeno : una obra decisiva (1983), Carles Salvador i Gimeno: política i nacionalisme (1983), La narrativa valenciana (1900-1939). Antologia (1986) i Els fonaments de la literatura contemporània la País Valencià (1900-1939) (1988). ÀLAN GREUS I BOSCH (Alginet, La Ribera Alta, 1967). És professor de Llengua i literatura d’ESO i Batxillerat. L’any 1996 amb L’amulet egipci guanyà el I Premi Bancaixa de narrativa juvenil i el 1997 amb Relats de la creença, el Premi Sant Carles Borromeu d’Andorra. Amb L’art de Raimon ha aconseguit el 17è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor 1997. L’any 2003 l’editorial Bromera publica L’hereu, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2002. URBÀ LOZANO I ROVIRA (Alginet, 1967) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València i és professor de Llengua i literatura d’ESO i Batxillerat. La veritat és que ha entrat fort al món literari. Amb tres publicacions ha estat guardonat amb 3 premis: l’any 2006 publicà La màquina ronca (Premi Vila de Puçol 2005); el 2007, el recull de contes Femení singular (Premi Vila de Teulada de Narrativa Curta 2006) i amb Plagis, la seua tercera obra, Urbà Lozano ha bastit una història sòlida i original que consolida una trajectòria literària molt prometedora, per la qual ha rebut el Premi de Narrativa en Valencià Constantí Llombart, dins dels Premis Literaris «Ciutat de València» 2007. A més a més, comptem amb dues escriptores novelles CARMEN ALEPUZ, que l’any 1999 va publicar el conte infantil “Caramelo : el perrito que se negó a hablar”, i MERXE GUILLEN I POVEDA que va quedar segona en el concurs Relats de Dones 2006 organitzat per l’Ajuntament de Castelló amb el seu relat “Una puta morta a trets” i va guanyar el VI Certamen de Narrativa Breu “Dones al Món” convocat per l’Ajuntament de València el 2007. Anteriors a ells, destaquen : VICENTE GREUS I ROIG (Alginet, 1837-1907 i que dona nom al carrer Magistrat Greus, on va nàixer) i JOSEFINA GREUS I SÁEZ (que dóna nom al carrer Pepita Greus i a un dels col·legis del poble Col·legi Públic Pepita Greus), cosins i poetes.
BIBLIOGRAFIA SOBRE ALGINET
A més a més, hi ha referències històriques i actuals en les enciclopèdies:
Informació "on line":
|
|